"Tu vas fugent, no ausas fer batalla: por has de foch, la coa tens de palla"
Arnau d'Erill (segle XV)
Una novella col·lecció, la primera del seu gènere en llengua catalana, comença la seva esperançada trajectòria. Se'n diu la cua de palla, nom que ens ha semblat escaient perquè tots els criminals la hi tenen; sempre acaben per cremar-los-la. De vegades costa una mica, però això es convenient, si més no, entre les cobertes d'un llibre, car altrament no hi hauria història.
Es tracta, doncs, d'una col·lecció de novel·les policíaques, gènere literari que arreu del món compta amb nombrosos i fidels seguidors i que ací havíem de llegir sempre en llengües manllevades. Ara podrem fer-ho en la nostra. De moment seran obres estrangeres que a fora han conegut grans tirades que sovint arriben a milions d'exemplars; més endavant, quan els nostres autors s'animaran, us oferirem també els productes del país.
L'empresa, ho podem confessar, no ens sembla pas mancada d'un cert interès, Ara ja és generalment reconegut que la novel·la que anomenem de 'lladres i serenos' no és un subproducte literari, sinó una modalitat que les històries de la literatura de demà no podran passar per alt, com avui s'ocupen ben seriosament dels llibres de cavalleries que la narració detectivesca ha vingut a substituir. El lector s'ha tornat exigent i alguns autors que la cultiven s'han vist obligats a apurar ensems l'enginy i el saber literari. Entre aquests escollirem.
Volem ésser llegits de tothom, d'aquells qui en un llibre cerquen només la simple distracció al final d'una jornada de treball i d'aquells altres que troben llur gaudi en un estil sense defecte o en la perfecta estructuració, en la riquesa tècnica d'una obra. I s'hi n'hi ha que són prou sortosos per a apreciar ambdues coses, la història i el seu reeiximent en termes literaris, millor. No oblidem que esperits tan cultivats i subtils com un André Gide s'hi han delectat. Us desitgem la mateixa fortuna.
Per altra banda ens donarem per satisfets si, en el sentit que sigui, fem un servei, per petit que vulgueu, a tots aquells lectors en potència que potser ens esperaven. Aspirem, fins a cert punt, a ésser un camí que mena a d'altres curiositats, una porta per on l'entrada és planera i agradable. Tant de bo no ens equivoquéssim!
Manuel de Pedrolo (1963)
