Col·lecció de novel·la policíaca, d'Edicions 62, la primera publicada en català. Dirigida per Manuel de Pedrolo, aparegué regularment del 1963 al 1969 i, després de la publicació d'una setantena de títols fou tancada l'any següent. El 1981 hom publicà una selecció de la col·lecció. El 1985, amb la incorporació de Xavier Coma com a director, fou rellançada amb el nom de Seleccions de la Cua de Palla i s'hi publicaren més de cent cinquanta títols, amb una especial preferència per la novel·la negra nord-americana. El 1996 els nous títols passaren a publicar-se a la col·lecció El Cangur fins el 1998, que tancà. El 2006 hom rellançà la col·lecció amb el nom de La Nova Cua de Palla. Ha traduït al català els escriptors més importants del gènere (S. Japrisot, G. Simenon, D. Hammett, R. Chandler, M. Miller, J.H. Chase, J. Le Carré, Ch. Himes, etc.).

l'Enciclopèdia

22 de febr. 2009

La Cua de Palla 1963-2009

"Tu vas fugent, no ausas fer batalla: por has de foch, la coa tens de palla"

Arnau d'Erill (segle XV)

anunci de la col·lecció "la cua de palla"
Una novella col·lecció, la primera del seu gènere en llengua catalana, comença la seva esperançada trajectòria. Se'n diu la cua de palla, nom que ens ha semblat escaient perquè tots els criminals la hi tenen; sempre acaben per cremar-los-la. De vegades costa una mica, però això es convenient, si més no, entre les cobertes d'un llibre, car altrament no hi hauria història.

Es tracta, doncs, d'una col·lecció de novel·les policíaques, gènere literari que arreu del món compta amb nombrosos i fidels seguidors i que ací havíem de llegir sempre en llengües manllevades. Ara podrem fer-ho en la nostra. De moment seran obres estrangeres que a fora han conegut grans tirades que sovint arriben a milions d'exemplars; més endavant, quan els nostres autors s'animaran, us oferirem també els productes del país.

L'empresa, ho podem confessar, no ens sembla pas mancada d'un cert interès, Ara ja és generalment reconegut que la novel·la que anomenem de 'lladres i serenos' no és un subproducte literari, sinó una modalitat que les històries de la literatura de demà no podran passar per alt, com avui s'ocupen ben seriosament dels llibres de cavalleries que la narració detectivesca ha vingut a substituir. El lector s'ha tornat exigent i alguns autors que la cultiven s'han vist obligats a apurar ensems l'enginy i el saber literari. Entre aquests escollirem.

Volem ésser llegits de tothom, d'aquells qui en un llibre cerquen només la simple distracció al final d'una jornada de treball i d'aquells altres que troben llur gaudi en un estil sense defecte o en la perfecta estructuració, en la riquesa tècnica d'una obra. I s'hi n'hi ha que són prou sortosos per a apreciar ambdues coses, la història i el seu reeiximent en termes literaris, millor. No oblidem que esperits tan cultivats i subtils com un André Gide s'hi han delectat. Us desitgem la mateixa fortuna.

Per altra banda ens donarem per satisfets si, en el sentit que sigui, fem un servei, per petit que vulgueu, a tots aquells lectors en potència que potser ens esperaven. Aspirem, fins a cert punt, a ésser un camí que mena a d'altres curiositats, una porta per on l'entrada és planera i agradable. Tant de bo no ens equivoquéssim!

Manuel de Pedrolo (1963)