Col·lecció de novel·la policíaca, d'Edicions 62, la primera publicada en català. Dirigida per Manuel de Pedrolo, aparegué regularment del 1963 al 1969 i, després de la publicació d'una setantena de títols fou tancada l'any següent. El 1981 hom publicà una selecció de la col·lecció. El 1985, amb la incorporació de Xavier Coma com a director, fou rellançada amb el nom de Seleccions de la Cua de Palla i s'hi publicaren més de cent cinquanta títols, amb una especial preferència per la novel·la negra nord-americana. El 1996 els nous títols passaren a publicar-se a la col·lecció El Cangur fins el 1998, que tancà. El 2006 hom rellançà la col·lecció amb el nom de La Nova Cua de Palla. Ha traduït al català els escriptors més importants del gènere (S. Japrisot, G. Simenon, D. Hammett, R. Chandler, M. Miller, J.H. Chase, J. Le Carré, Ch. Himes, etc.).

l'Enciclopèdia

16 de febr. 2009

Llibres de la col·lecció
"La Cua de Palla", dirigida per Manuel de Pedrolo, s'inaugurà el 1963 i s'anunciava com 'la col·lecció de les millors novel·les de suspense del món'. Un reclam que podia semblar hiperbòlic però que no ho era gens perquè, efectivament, 'La Cua de Palla' editava els millors clàssics de sèrie negra i restava molt a l'aguait de les novetats que s'anaven produint en un gènere especialment prolífic i multiforme. Un cop d'ull als primers títols ho confirma a bastament: a la vora de les obres i els autors més coneguts (La clau de vidre, de Dashiell Hammett, La mort t'assenyala, de Ross Macdonald, El carter sempre truca dues vegades, de James M. Cain, i La pell d'un home, de Georges Simenon), la col·lecció arriscava per autors més joves, rigorosament contemporanis, com és el cas de Sébastien Japrisot, Margaret Millar, Fred Kassak, Stanley Ellin i, fins i tot, Friedrich Dürrenmatt, poc conegut per les seves obres de suspense.

A desgrat del prestigi del seu director, de l'innegable encert de la tria, d'un disseny llampant i d'un notori llançament publicitari, 'La Cua de Palla' no acabà de cristal·litzar. L'emprenta inicial començà aviat a minvar fins a encallar-se definitivament el 1969. Dotze anys després, el 1981, l'èxit del seu rellançament confirmava la solidesa i la qualitat de la col·lecció. Caldria esbrinar, doncs, per què 'La Cua de Palla' no va quallar en aquells anys seixanta."

Isidor Cònsul (1988)