Col·lecció de novel·la policíaca, d'Edicions 62, la primera publicada en català. Dirigida per Manuel de Pedrolo, aparegué regularment del 1963 al 1969 i, després de la publicació d'una setantena de títols fou tancada l'any següent. El 1981 hom publicà una selecció de la col·lecció. El 1985, amb la incorporació de Xavier Coma com a director, fou rellançada amb el nom de Seleccions de la Cua de Palla i s'hi publicaren més de cent cinquanta títols, amb una especial preferència per la novel·la negra nord-americana. El 1996 els nous títols passaren a publicar-se a la col·lecció El Cangur fins el 1998, que tancà. El 2006 hom rellançà la col·lecció amb el nom de La Nova Cua de Palla. Ha traduït al català els escriptors més importants del gènere (S. Japrisot, G. Simenon, D. Hammett, R. Chandler, M. Miller, J.H. Chase, J. Le Carré, Ch. Himes, etc.).

l'Enciclopèdia

20 de febr. 2009

Intencions

Simenon a "la cua de palla"'La cua de palla' va néixer amb unes intencions ben concretes: facilitar al lector català habitual una mena de literatura que fins aleshores havia hagut de llegir sempre en castellà (o, de vegades, els més privilegiats, en francès o en anglès) i proporcionar als nombrosos addictes del gènere poc preocupats per la llengua una oportunitat de practicar la nostra i, eventualment, d'interessar-s'hi, a l'hora de llegir altres llibres. Dues raons, com es pot veure, estretament relacionades i prou lloables.

Potser algú dubtarà que sigui la primera; al capdavall, encara abunden les persones convençudes que les novel·les i les pel·lícules vulgarment anomenades de 'lladres i serenos' són una mena d'escola de la delinqüència. Jo, lector i espectador constant d'aquestes produccions i, ocasionalment, culpable d'haver-ne escrit alguna, m'inclino a creure, ben a l'inrevés, que ens permeten de desfer-nos d'una manera prou inofensiva d'una càrrega de violència que tots, qui més qui menys, portem a dintre. Malgrat algunes afirmacions en contra, no ha estat pas demostrat que hi hagi una relació entre l'augment de la criminalitat i el volum cada dia creixent d'actes de sang en la narrativa, el cinema i la televisió."



Manuel de Pedrolo (1972)