'La cua de palla' va néixer amb unes intencions ben concretes: facilitar al lector català habitual una mena de literatura que fins aleshores havia hagut de llegir sempre en castellà (o, de vegades, els més privilegiats, en francès o en anglès) i proporcionar als nombrosos addictes del gènere poc preocupats per la llengua una oportunitat de practicar la nostra i, eventualment, d'interessar-s'hi, a l'hora de llegir altres llibres. Dues raons, com es pot veure, estretament relacionades i prou lloables.Potser algú dubtarà que sigui la primera; al capdavall, encara abunden les persones convençudes que les novel·les i les pel·lícules vulgarment anomenades de 'lladres i serenos' són una mena d'escola de la delinqüència. Jo, lector i espectador constant d'aquestes produccions i, ocasionalment, culpable d'haver-ne escrit alguna, m'inclino a creure, ben a l'inrevés, que ens permeten de desfer-nos d'una manera prou inofensiva d'una càrrega de violència que tots, qui més qui menys, portem a dintre. Malgrat algunes afirmacions en contra, no ha estat pas demostrat que hi hagi una relació entre l'augment de la criminalitat i el volum cada dia creixent d'actes de sang en la narrativa, el cinema i la televisió."
