Col·lecció de novel·la policíaca, d'Edicions 62, la primera publicada en català. Dirigida per Manuel de Pedrolo, aparegué regularment del 1963 al 1969 i, després de la publicació d'una setantena de títols fou tancada l'any següent. El 1981 hom publicà una selecció de la col·lecció. El 1985, amb la incorporació de Xavier Coma com a director, fou rellançada amb el nom de Seleccions de la Cua de Palla i s'hi publicaren més de cent cinquanta títols, amb una especial preferència per la novel·la negra nord-americana. El 1996 els nous títols passaren a publicar-se a la col·lecció El Cangur fins el 1998, que tancà. El 2006 hom rellançà la col·lecció amb el nom de La Nova Cua de Palla. Ha traduït al català els escriptors més importants del gènere (S. Japrisot, G. Simenon, D. Hammett, R. Chandler, M. Miller, J.H. Chase, J. Le Carré, Ch. Himes, etc.).

l'Enciclopèdia



20 d’oct. 2011

El director de la Biblioteca la Bòbila escriu un llibre sobre la col·lecció La Cua de Palla

digital-h.cat, 20 d'octubre de 2011


Imatge de la coberta

Gran difusora de la novel·la negra a Catalunya

El director de la Biblioteca la Bòbila, Jordi Canal, ha publicat el llibre 'La Cua de Palla: retrat en groc i negre' que ha escrit juntament amb el professor de llengua i literatures catalanes de la Universitat de Salamanca Àlex Martín Escribà. És un estudi sobre la col·lecció de novel·la negra en català que va fundar Manuel de Pedrolo el 1963 per a Edicions 62 i que, en diferents etapes, ha arribat fins al 2009.

Jordi Canal explica que la base de la col·lecció era “la novel·la negre americana, els grans clàssics, i novel·la contemporània francesa i autors anglesos, algun alemany”.

L’estudi examina la història de totes les èpoques de La Cua de Palla, especialment en les etapes dirigides per Manuel de Pedrolo i Xavier Coma. També repassa la història del gènere negre i policíac a Catalunya i Espanya des dels anys seixanta fins a l’actualitat.

Per Jordi Canal, “Pedrolo es va anticipar deu anys al boom de la novel·la negre produït després de la mort de Franco i va crear una col·lecció quan a la resta de l’Estat no existia res semblant”. I explica d’on prové l’expressió cua de palla: “Pedrolo deia que els malfactors tenen la cua de palla i sempre se’ls hi acaba encenent però que és important que a una novel·la costi una mica que s’encengui perquè en cas contrari no tindríem història”.

La Cua de Palla: retrat en groc i negre incideix especialment en els traductors dels anys seixanta, que es van veure obligats a crear un llenguatge per traduir aquest tipus de novel·les que tenien poca tradició a Catalunya. També es parla del disseny de les cobertes de Jordi Fornas, amb il·lustracions, i la relació de les novel·les publicades a la col·lecció amb el món del cinema, de manera que l’obra es converteix també en una eina de consulta sobre la novel·la i el cinema negres.

El llibre compta amb un pròleg del màxim especialista espanyol de la novel·la negre nordamericana, Xavier Coma. La coberta l’ha fet Jordi Fornas especialment per aquest llibre i és com la del primer llibre publicat a la col·lecció.