Col·lecció de novel·la policíaca, d'Edicions 62, la primera publicada en català. Dirigida per Manuel de Pedrolo, aparegué regularment del 1963 al 1969 i, després de la publicació d'una setantena de títols fou tancada l'any següent. El 1981 hom publicà una selecció de la col·lecció. El 1985, amb la incorporació de Xavier Coma com a director, fou rellançada amb el nom de Seleccions de la Cua de Palla i s'hi publicaren més de cent cinquanta títols, amb una especial preferència per la novel·la negra nord-americana. El 1996 els nous títols passaren a publicar-se a la col·lecció El Cangur fins el 1998, que tancà. El 2006 hom rellançà la col·lecció amb el nom de La Nova Cua de Palla. Ha traduït al català els escriptors més importants del gènere (S. Japrisot, G. Simenon, D. Hammett, R. Chandler, M. Miller, J.H. Chase, J. Le Carré, Ch. Himes, etc.).

l'Enciclopèdia

10 d’abr. 2012

La Cua de Palla: retrat en groc i negre

Llegeix B@rcelona. 10 d'abril de 2012


Coberta del llibre

Jordi Canal i Artigas,  bibliotecari i director de la Biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet de Llobregat, primera biblioteca pública del país especialitzada en gènere negre i Àlex Martín Escribà, professor de la Universitat de Salamanca i investigador, recullen en aquest assaig de referència la història de La Cua de Palla, la col·lecció de novel·la criminal més important de Catalunya.
Inspirada en la prestigiosa Série Noire de l’editorial francesa Gallimard i sorgida  l’any 1963, La Cua de Palla va fer arribar als lectors de Catalunya autors com Dashiell Hammett, George Simenon, John Le Carré, James M. Cain, Patricia HighsmithRoss MacDonald o Friedrich Dürrenmatt, en un moment encara difícil pel llibre en català.
Dirigida en la seva primera etapa per Manuel de Pedrolo i en un segon moment per Xavier Coma, la col·lecció va viure, a ensopegades, fins l’any 1999. L’assaig examina el paper de La Cua de Palla en el context històric i cultural dels anys seixanta als noranta, tractant d’esbrinar les causes de la seva desaparició.
De forma exhaustiva i modèlica, s’analitzen en detall els trets fonamentals del gènere i de la col·lecció: la selecció d’autors; la reacció del públic i la crítica; el treball dels traductors i el característic disseny de les portades de Jordi Fornas, amb colors grocs i negres identificables i vius. A més, s’ inclou una cronologia de les edicions originals, un índex d’autors, d’il·lustracions i d’adaptacions cinematogràfiques.
Els autors conclouen que les dues primeres etapes de la col·lecció, La Cua de Palla i Seleccions de La cua de Palla van introduir el gènere policíac a Catalunya donant a conèixer clàssics imprescindibles -Simenon va ser l’autor més venut i preferit, del que es van editar dotze títols-, i fins i tot, van crear un model de llenguatge que ha perdurat i que va ser assimilat pels escriptors autòctons.
La Cua de Palla: retrat en groc i negre és una acurada mirada assagística a la novel·la negra en català, un document indispensable per conèixer la gènesi i la evolució del gènere negre al nostre territori. Perquè, com asseguren els autors, parlar de La Cua de Palla és “traçar una història de gairebé cinquanta anys, atzarosa, plena d’alts i baixos, de grocs i negres que ha portat i encara porta molta cua”.