Institut d'Estudis Ilerdencs.
Jordi Fornas i Martínez (Barcelona, 1927-2011), pintor i dissenyador gràfic. «La seva producció artística pren com a punt de partida l’expressionisme per desembocar en un llenguatge de formes abstractes, estructurades i reflexives. Segons alguns crítics de la seva generació, la seva pintura revela una sensibilitat excepcional colorista, sense ser molt conegut fora dels cercles íntims de l’artista, ja que, des del 1960, es dedicà preferentment a treballs gràfics, camp en què assolí un prestigi i reconeixement considerables».1 Fou el responsable de la imatge gràfica de grans referents de la cultura catalana, com ara Edicions 62 (amb col·leccions com La Cua de Palla, El Balancí, El Trapezi, etc.), així com dels inicis de la Gran Enciclopèdia Catalana, la revista Serra d’Or i les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i la discogràfica Edigsa.
En les arts i en el disseny moltes vegades parlem del concepte segell com l’estil gràfic que associem a un autor o autora, a una època històrica o a un moviment artístic. Recollim, en un sol nom, tot un seguit de característiques i recursos gràfics, un context sociohistòric, una localització geogràfica i un ambient o sensacions; un conjunt d’aplicacions i ingredients que conformen una atmosfera i una estètica que, amb els anys, esdevenen representatives, icòniques i identificadores. Així, podem abstraure que el «segell Mondrian» es defineix pels colors primaris i les composicions geomètriques de les obres de l’artista holandès; que Müller-Brockmann representa l’Escola Suïssa, amb el disseny racionalista i reticulat com a bandera o que les il·lustracions i l’imaginari de Mariscal es van convertir en la imatge de Barcelona 92. La gràfica de Jordi Fornas (Barcelona, 1927 – 2011) ens fa viatjar en el temps fins a la Catalunya dels 60 i 70. El que defineix la seva identitat gràfica és la suma del tipus de recursos gràfics que utilitzava en els dissenys, el moment històric específic de Catalunya i la cultura d’aquell moment, i el fet que fou dissenyador d’una gran part de la producció gràfica en sectors com l’editorial i el discogràfic, i d’un gran ventall d’autors i intèrprets d’aquella dècada.
