Col·lecció de novel·la policíaca, d'Edicions 62, la primera publicada en català. Dirigida per Manuel de Pedrolo, aparegué regularment del 1963 al 1969 i, després de la publicació d'una setantena de títols fou tancada l'any següent. El 1981 hom publicà una selecció de la col·lecció. El 1985, amb la incorporació de Xavier Coma com a director, fou rellançada amb el nom de Seleccions de la Cua de Palla i s'hi publicaren més de cent cinquanta títols, amb una especial preferència per la novel·la negra nord-americana. El 1996 els nous títols passaren a publicar-se a la col·lecció El Cangur fins el 1998, que tancà. El 2006 hom rellançà la col·lecció amb el nom de La Nova Cua de Palla. Ha traduït al català els escriptors més importants del gènere (S. Japrisot, G. Simenon, D. Hammett, R. Chandler, M. Miller, J.H. Chase, J. Le Carré, Ch. Himes, etc.).

l'Enciclopèdia



6 de febr. 2022

La Cua de Palla


25 de març 2020

Entrevista: Jordi Canal i Artigas, passió per la novel·la negra

Ramon Viladomat Ballarà. L'Erol, 143, març de 2020










18 de març 2020

Matar en català

Eloi Latorre. La Directa, núm. 496, 18 al 31 de març de 2020





7 de març 2020

En negro y amarillo

La Vanguardia, Cultura|s, 7 de març de 2020




24 de febr. 2020

La Cua de Palla, de los colores del taxi

Toni Puntí. El Periódico, 21 de febrer de 2020


Que levante la mano quien no haya leído ningún título de la Cua de Palla. Cuesta imaginar algún hogar catalán, mínimamente lector, sin ningún libro amarillo y negro en un estante. El diseño que Jordi Fornas ideó para la colección policíaca de Edicions 62 tiene más de medio siglo y aún hoy se reconoce a la legua. La mezcla de los colores del taxi, amarillo y negro, era un guiño a la serie 'noire' francesa y al 'giallo' italiano, y le daba una modernidad turbia, entre expresionista y pop.
_______________________

La exposición sobre La Cua de Palla que puede verse en la Biblioteca Jaume Fuster es un recorrido sentimental por los 115 títulos de la colección de novela negra en catalán 


Hoy día la novela negra se despliega en múltiples tendencias, pero hubo una época en que los clásicos, de Simenon a Chandler, salían en catalán bajo el mismo techo. A través del homenaje, es lo que recuerda la exposición sobre La Cua de Palla que se puede ver hasta el 20 de marzo en la biblioteca Jaume Fuster, en Lesseps. Un recorrido sentimental por los 115 títulos que se publicaron hasta 1996, primero bajo la dirección de Manuel de Pedrolo y después de Javier Coma. El elemento nostálgico está asegurado, y así, mientras visitaba la exposición, descubrí que mi primer Cua de Palla fue precisamente el número 1 de la colección: 'Parany per a una noia', de Sébastien Japrisot, lectura obligatoria en el instituto. Tantos años después no recuerdo casi nada, excepto que la protagonista sufría amnesia y no sabía si era la asesina o la víctima, y que algunas escenas estaban narradas con una frialdad terrorífica.

La Cua de Palla se fue apagando a medida que el género ganaba el prestigio y los lectores que tanto había buscado. Una buena prueba de esa influencia son las decenas de ejemplares gastados que se encuentran hoy en día en bibliotecas y librerías de viejo. Hace poco compré uno, 'Jazz Gang', de H. Paul Jeffers, por la sonoridad del título. Además de comprobar el acierto de los editores en su momento, leerlo ahora tenía un aliciente añadido, de arqueología filológica: disfrutar de unas traducciones a veces torpes, pero a la vez entrañables en el esfuerzo por hacer vivir la lengua del hampa, los clichés de los bajos fondos, esos malhechores que se trataban de vos y decían “'guripa'”, o “'bòfia'”, y las mujeres fatales que eran “'bufones'” y fumaban cigarrillos mentolados. 

1 de febr. 2020

Aquells llibres de color groc i negre tacats de sang, crims i misteris

Toni Mata. Regió 7, 1 de febrer de 2020




31 de gen. 2020

BCNegra arrenca amb una exposició de La Cua de Palla

Diari de Tarragona, 31 de gener de 2020

El certamen compta amb 60 activitats i 35 taules rodones que aplegaran un centenar d’escriptors

El festival BCNegra 2020 va arrencar ahir amb una exposició dedicada a la col·lecció de novel·la negra i policíaca en català La Cua de Palla, que va ser dirigida per Manuel de Pedrolo (1963-1970) i Xavier Coma (1985-1996).
Jordi Canal i Joaquim Noguero han ideat la mostra Quan el groc era negre. Els trets de La Cua de Palla que es podrà visitar fins al març a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona i que inclou un centenar de portades. El programa inclou 60 activitats i 35 taules rodones, en les quals participaran un centenar d’escriptors, com per exemple Juan Madrid (Premi Pepe Carvalho), Dominique Manotti, Petros Márkaris, Domingo Villar, Yasmina Khadra, Bonnie Jo Campbell, Mariana Enriquez, Yrsa Sigurdardóttir, Sandrone Dazieri, Dolores Redondo, Javier Cercas, Rosa Ribas i Teresa Solana. 
Joaquim Noguero explicà que la mostra dedicada a La Cua de Palla és un homenatge a la col·lecció que ja va ser homenatjada als inicis del festival. «És la primera vegada que en fem memòria amb les paraules dels seus protagonistes», indicà.  
La Cua de Palla va unir els dos colors, negre i groc, per «fer en català sèrie negre i editar els millors títols clàssics catalans».
El festival literari BCNegra s’allargarà fins al 9 de febrer. Seran dotze dies en què el gènere negre de la novel·la s’escamparà per la ciutat amb el lema ‘Ciutat amagada’ i amb Islàndia com a país convidat.


La mítica col·lecció “La Cua de Palla” en una mostra del BCNegra

Víctor Giralt. Betevé, 31 de gener de 2020

L’exposició "Quan el groc era negre" repassa la trajectòria de la col·lecció que va dur al català autors com Chandler, Highsmith, Le Carré o Simenon



La Biblioteca Jaume Fuster ha tornat a ser seu de la inauguració del festival BCNegra, dedicat a la novel·la negrocriminal. El tret de sortida ha estat l’obertura al públic de l’exposició “Quan el groc era negre”, una mostra dedicada a una peça clau de la història editorial del nostre país: la col·lecció “La Cua de Palla”, que va dirigir inicialment Manuel de Pedrolo per encàrrec d’Edicions 62.
Una primera etapa, la que va dirigir Manuel de Pedrolo, va apostar per clàssics com Dashiell Hammett, Raymond Chandler o Georges Simenon. Però també per noms que despuntaven, com Patricia Highsmith o John le Carré. Simenon es va vendre especialment bé, però les expectatives d’Edicions 62 no van assolir l’èxit esperat. “És curiós, perquè es venien 3.000 exemplars d’un títol, que avui seria motiu de festa. Però el lector català no estava avesat a la literatura de gènere”, comenta Joquim Noguero, cocomissari de la mostra amb Jordi Canal, un estudiós de “La Cua de Palla”.
En tot cas no és fins al 1981, amb el boom de la novel·la negra (còmic, cinema) de finals dels anys 70, que s’enceta una segona etapa, bàsicament de reedició de títols de l’etapa Pedrolo. Ja el 1985, i amb Xavier Coma de director, la col·lecció viu una dècada d’èxit amb 115 títols nous que ell mateix va escollir, bàsicament nord-americans. Les etapes posteriors, a finals dels anys 90 i el 2006 i el 2009, van ser breus i amb pocs títols publicats. El concepte col·lecció ja no atreia el públic.

El llegat de “La Cua de Palla”

L’exposició estudia els alts i baixos d’una col·lecció que no va tenir la continuïtat esperada, però que ha esdevingut mítica per diversos motius. “La Cua de Palla” va dur al català el bo i millor de la novel·la negra. De fet, molts títols publicats no s’havien editat en castellà, i alguns encara no tenen avui versió en aquesta llengua.
I va crear escola. Autors actuals com Rafael Vallbona, que ha participat en una taula rodona posterior a la inauguració de l’exposició, reconeixen haver devorat llibres de “La Cua de Palla”. Perquè a més, segons Joaquim Noguero, “les traduccions de la col·lecció van crear un model de català adequat a un gènere que no existia, i que ha servit a posteriors generacions”. El mateix Manuel de Pedrolo però també Maria Aurèlia CapmanyJosep Vallverdú o Joaquim Carbó van ser alguns dels escriptors encarregats de traduir els llançaments d’una col·lecció pensada per anar al quiosc i ser assequible, però de qualitat.


La mítica "La Cua de Palla" inaugura BCNegra

La Vanguardia, 31 de gener de 2020


30 de gen. 2020

‘La cua de palla’ – Exposición retrospectiva de la colección

39 y más, 1 de febrer de 2020


Biblioteca Jaume Fuster, Barcelona
Inauguración exposición
‘Quan el grog era negre. Els trets de la colecció La Cua de Palla’

(‘Cuando el amarillo era negro. Los rasgos de colección La Cua de Palla’)
30 de enero de 2020



‘La Cua de Palla’, la primera colección de bolsillo de la mejor novela negra y policíaca en catalán, abasteció la lengua de nuevos registros y de áreas críticas de la realidad hasta entonces vírgenes, con una lectura tan ‘despreocupada’ y de ‘quiosco’ como ‘extraordinariamente culta’, dijo una vez Jaume Fuster.
Una colección que, con las fotos de las cubiertas quemadas de Jordi Fornas, se vistió de amarillo como el giallo italiano, y de negro como la ‘Série Noire’ de la editorial Gallimard.
La colección fue dirigida en etapas diferentes por Manuel de Pedrolo (1963-1970) y Xavier Coma (1985-1996).


Jordi Canal, director de la biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet Joaquim Noguero, son los comisarios de esta exposición.
En la apertura de la misma, Jordi Canal ha rememorado la primera vez que vió la portada amarilla y negra de la colección ‘La Cua de Palla’ en el escaparate de una librería de Berga. Compró el libro y empezó su afición por el género negro.
“La colección estaba formada por una magnífica selección de títulos. Hasta entonces las colecciones policíacas eran de poca calidad con textos no muy buenos y poco cuidados. ‘La Cua de Palla’ hizo que la ‘otra cultura’ se convirtiera en ‘alta cultura’”, afirma Canal.


Joaquim Noguero ha comentado que los impulsores de la colección ‘La Cua de Palla’, de alguna manera intentaron democratizar la cultura de género. Aunque por un lado, la novela clásica negra, tenía un problema, que es implícito un poco en la serie, que no había registro en catalán; por otro lado, la gente que leía en catalán, estaba acostumbrada a otro tipo de cultura.
Fue una colección que funcionó muy bien y amplió el número de lectores en catalán. Noguero ha recordado que los libros eran enviados a Madrid debido a la censura y que volvían llenos de tachaduras y con disminución de los textos.
El comisario de BCNegra 2020Carlos Zanón, se ha reafirmado en la idea de que la colección ‘La Cua de Palla’ no se trataba de un subgénero, sino de una manifestación de lo que nos llegaba de EE UU.
«La mesa redonda que hay a continuación tiene el lema de ‘Monumental’, debido a que el legado de la colección ‘La Cua de Palla’, lo es», ha aclarado Zanón.

Mesa redonda Monumental
‘La febre de llegir en groc i negre (La fiebre de leer en amarillo y negro)

“En los años sesenta, en pleno franquismo, España vivió ‘la primavera de Fraga‘. El mundo de la cultura se refería así a la ley de prensa que el ministro Fraga Iribarne promulgó para torear las críticas a la censura provenientes de Europa”, ha recordado el escritor Joaquim Carbó en la mesa que ha inaugurado BCNegra 2020, presidida por Carlos Zanón.
A raíz de esta ley, de esta ligera apertura informativa, se iniciaron proyectos en catalán que empezaron una nueva época. Se comenzó a editar la Gran Enciclopèdia Catalana, emergía la Nova Cançó, nacía la revista infantil Cavall Fort y también Edicions 62.

En medio de todo esto, en 1963, el escritor Manuel de Pedrolo sacó el primer número de una nueva colección, ‘La Cua de Palla’, de novela negra y policiaca. “Haremos ver que somos un país normal”, dijo Pedrolo según ha recordado el escritor Rafael Vallbona.
“Su atrevimiento”, como lo ha calificado Vallbona, consistió en editar en catalán una serie de novelas de género, algunas de las cuales eran novedades en inglés y francés, en formato de bolsillo y con unas portadas innovadoras del diseñador Jordi Fornas, que usó el tipo Helvetica, recién salido de la fundición (1957).
La inauguración de la exposición y la mesa redonda que ha tenido lugar a continuación, han abierto la primera jornada de BCNegra 2020

Joaquim Noguero i Jordi Canal comissarien la mostra de la BCNegra

Regió 7, 30 de gener de 2020


Homenatge a 'La Cua de Palla', la 'Bernat Metge' de la novel·la negra

Jordi Nopca. Ara, 30 de gener de 2020

La Biblioteca Jaume Fuster inaugura una exposició dedicada a l'emblemàtica col·lecció d'Edicions 62



Va ser Manuel de Pedrolo qui, l'any 1963, va assumir la direcció d'una nova col·lecció d'Edicions 62, La Cua de Palla. "S'ha convertit en la Bernat Metge popular, dedicada al gènere negre i policíac", afirma Jordi Canal, que juntament amb Joaquim Noguero s'han encarregat de comissariar l'exposició que s'ha inaugurat aquest dijous a la Biblioteca Jaume Fuster. Quan el groc era negre, que es podrà visitar fins al 30 de març, recorda un dels llegats fundacionals del gènere en català. 
"Va ser una col·lecció molt ben pensada, des del disseny de Jordi Fornas fins a la tria de títols, alguns dels quals encara no s'han arribat a traduir al castellà", recorden els comissaris. La Cua de Palla va passar per diverses etapes. La de Pedrolo es va tancar el 1970, i s'hi van publicar 71 títols, combinant noms nord-americans i europeus. Després d'una represa entre el 1981 i el 1985 en què es van recuperar 44 de les novel·les de la primera etapa, Xavier Coma en va assumir la direcció i es va entrar en el període més prolífic de la col·lecció. "Fins al 1996 van aparèixer 115 novetats, sobretot de novel·la nord-americana –diuen Canal i Noguero–. Coma ha estat el gran especialista català en el gènere i està força oblidat perquè no formava part de cap capelleta". Posteriorment hi va haver dos intents de revifar la col·lecció, el 2006 i el 2009, "però van néixer morts", diuen.
"La Cua de Palla ha estat una de les col·leccions més importants del món", diu Joaquim Carbó, que va traduir un dels primers títols, Víctimes en fals, de Sébastien Japrisot, "per amistat amb Pedrolo". "He fet alguna aproximació al gènere en novel·les per a adults –comenta– però el meu detectiu més conegut és en Felip Marlot, el més blanc de tots, perquè les seves peripècies van adreçades a nens".
La primera cua que va llegir Jordi Canal va ser Un assassinatnoi, d'Alan Hunter. La de Rafael Vallbona va ser El gos groc, de Georges Simenon. "M'hi va introduir en Jaume Perich a finals dels 70, que era un gran lector de novel·la negra –diu–. Des de llavors he anat col·leccionant números de La Cua de Palla i en dec tenir uns 140". Per a Vallbona, la col·lecció "és el paradigma de la modernitat editorial catalana, tant en contingut com formalment: identifica el pas de la resistència a una certa normalitat".
L'únic que no va aconseguir la col·lecció va ser incorporar autors catalans al catàleg. "A l'època de Pedrolo es van publicar dues novel·les seves –diuen els comissaris–. A la de Coma, una d'Andreu Martín". Paradoxalment, a col·leccions actuals com les de Llibres del Delicte, Crims.cat i La Negra hi abunden els llibres escrits en català i hi escassegen les traduccions.


14 de gen. 2020

Albert Jané, traductor d'una novel·la policíaca

Joan Ferrer i Francesc Feliu. Llengua nacional, 105, 4t trimestre 2018






11 de febr. 2018

L’evasió

Manuel Cuyàs, El Punt/Avui, 9 de febrer de 2018

Els llibres més pròpiament d’evasió que tinc a casa són els de la col·lecció de “lladres i serenos” La Cua de Palla. Tinc tots els que van sortir mentre Manuel de Pedrolo la va dirigir, i pinten una franja groga molt bonica en la meva, diguem-ne, biblioteca. Entre el pare i jo en vam comprar uns quants a mesura que s’anaven publicant i més tard un parent que va haver de buidar la casa em va ajudar a completar-los. La col·lecció es va interrompre perquè va acabar sent un negoci ruïnós per a Edicions 62. Anys més tard, mort Pedrolo, es va reprendre, però em vaig abstenir de ser-ne client. L’“evasió” en aquell moment em venia a contrapel o tenia altres “evasions”. Ara he tornat a agafar els antics llibres de La Cua de Palla. Alguns els tenia presents; d’altres no els recordava; uns altres potser no els havia llegit. Pedrolo, que deia que ell vivia com si Catalunya fos independent, va fundar La Cua de Palla per “normalitzar” la producció editorial en català. Dashiell Hammet, John Le Carré, George Simenon o Patricia Highsmith també podien expressar-se en l’idioma de Fabra. Fabra i Pedrolo són motiu de commemoracions, aquest 2018.
Fa uns dies Valèria Gaillard entrevistava en aquest diari Albert Jané, lingüista, antic director de Cavall Fort i traductor genial dels Barrufets. Dedicava paraules poc amables a les traduccions de La Cua de Palla. No és nou, altres les han lamentades: l’ús del “vós” entre els delinqüents i els policies, la insistència en el “llur”, les paraules cultes per referir-se a les coses més quotidianes, la conjugació verbal que no fa servir ningú... Sembla que en comptes de traduir Le Carré tradueixin Tolstoi. Tot això és cert i fa que els llibres perdin autenticitat, però la veritat és que un cop entro en la convenció tant me fa. Tinc, també per casa, una traducció de llavors de Tendra és la nit de Francis Scott Fitzgerald. No s’entén res, ja des del primer paràgraf. Els llibres de La Cua de Palla s’entenen de dalt a baix perquè els traductors dominaven l’idioma original. Potser massa i tot. També tinc la traducció recent d’un Maigret en castellà. A mig llibre es nota que el traductor ha caigut en la trampa de l’aparent senzillesa del francès de Simenon: atrapat en les dobles negacions, arriba a explicar el contrari de l’original. A La Cua de Palla això no passa mai.
Però la pregunta que em faig és: per què reincideixo en els llibres de La Cua de Palla, que durant anys només han servit per fer bonic a la meva llibreria? Quan els adquiria, als anys seixanta i setanta, em feien “evadir” de les incomoditats del franquisme. Llegir-los ara, quan la Catalunya independent de Pedrolo, i la nostra, rep bastonades per tots cantons i cada dia ens ofereix un disgust, em porta a conclusions funestes.

1 de febr. 2018