Col·lecció de novel·la policíaca, d'Edicions 62, la primera publicada en català. Dirigida per Manuel de Pedrolo, aparegué regularment del 1963 al 1969 i, després de la publicació d'una setantena de títols fou tancada l'any següent. El 1981 hom publicà una selecció de la col·lecció. El 1985, amb la incorporació de Xavier Coma com a director, fou rellançada amb el nom de Seleccions de la Cua de Palla i s'hi publicaren més de cent cinquanta títols, amb una especial preferència per la novel·la negra nord-americana. El 1996 els nous títols passaren a publicar-se a la col·lecció El Cangur fins el 1998, que tancà. El 2006 hom rellançà la col·lecció amb el nom de La Nova Cua de Palla. Ha traduït al català els escriptors més importants del gènere (S. Japrisot, G. Simenon, D. Hammett, R. Chandler, M. Miller, J.H. Chase, J. Le Carré, Ch. Himes, etc.).

l'Enciclopèdia

11/05/2014

La Cua de Palla: retrat en groc i negre

07/02/2013

Jordi Canal i Artigas y Àlex Martín Escribà, La Cua de Palla: retrat en groc i negre

Javier Sánchez Zapatero. Lectura y Signo, 7 (2012)






05/02/2013

03/02/2013

BCNegra 2013

16/01/2013

Jordi Canal i Artigas i Àlex Martín Escribà. La Cua de Palla: retrat en groc i negre

Dídac Pujol. Anuari TRILCAT, núm. 2 (2012)



09/01/2013

BCNegra 2013


23/09/2012

Aparadors de La Casa del Llibre, setembre de 2012



02/09/2012

La Casa del Llibre, setembre 2012



21/08/2012

09/08/2012

La Cua de Palla: retrat en groc i negre

Krimi Tipp, 57, gener-juliol de 2012


11/07/2012

Estudis recents de literatura catalana contemporània

Jaume Aulet. Serra d'Or, 631-632, juliol-agost 2012



04/07/2012

Edicions 62, 50 anys

Carmina Roig. RTVE: La2, 3 de juliol de 2012



Veure tot el programa: http://www.rtve.es/television/20120702/tve-catalunya-commemora-els-anys-dedicions/541480.shtml

03/05/2012

Ser i estar de la novel·la negra catalana

Pere Guixà. Serra d'Or, 629, maig de 2012


20/04/2012

"La Cua de Palla" en el record

Ignasi Franch. El Triangle, 20 d'abril de 2012


10/04/2012

La Cua de Palla: retrat en groc i negre

Llegeix B@rcelona. 10 d'abril de 2012



Jordi Canal i Artigas,  bibliotecari i director de la Biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet de Llobregat, primera biblioteca pública del país especialitzada en gènere negre i Àlex Martín Escribà, professor de la Universitat de Salamanca i investigador, recullen en aquest assaig de referència la història de La Cua de Palla, la col·lecció de novel·la criminal més important de Catalunya.
Inspirada en la prestigiosa Série Noire de l’editorial francesa Gallimard i sorgida  l’any 1963, La Cua de Palla va fer arribar als lectors de Catalunya autors com Dashiell Hammett, George Simenon, John Le Carré, James M. Cain, Patricia HighsmithRoss MacDonald o Friedrich Dürrenmatt, en un moment encara difícil pel llibre en català.
Dirigida en la seva primera etapa per Manuel de Pedrolo i en un segon moment per Xavier Coma, la col·lecció va viure, a ensopegades, fins l’any 1999. L’assaig examina el paper de La Cua de Palla en el context històric i cultural dels anys seixanta als noranta, tractant d’esbrinar les causes de la seva desaparició.
De forma exhaustiva i modèlica, s’analitzen en detall els trets fonamentals del gènere i de la col·lecció: la selecció d’autors; la reacció del públic i la crítica; el treball dels traductors i el característic disseny de les portades de Jordi Fornas, amb colors grocs i negres identificables i vius. A més, s’ inclou una cronologia de les edicions originals, un índex d’autors, d’il·lustracions i d’adaptacions cinematogràfiques.
Els autors conclouen que les dues primeres etapes de la col·lecció, La Cua de Palla i Seleccions de La cua de Palla van introduir el gènere policíac a Catalunya donant a conèixer clàssics imprescindibles -Simenon va ser l’autor més venut i preferit, del que es van editar dotze títols-, i fins i tot, van crear un model de llenguatge que ha perdurat i que va ser assimilat pels escriptors autòctons.
La Cua de Palla: retrat en groc i negre és una acurada mirada assagística a la novel·la negra en català, un document indispensable per conèixer la gènesi i la evolució del gènere negre al nostre territori. Perquè, com asseguren els autors, parlar de La Cua de Palla és “traçar una història de gairebé cinquanta anys, atzarosa, plena d’alts i baixos, de grocs i negres que ha portat i encara porta molta cua”.

23/02/2012

Felicitació de J.M. Castellet

Josep Maria Castellet, 23 de febrer de 2012

18/02/2012

La Cua de Palla: retrat en groc i negre a "Punt de llibre" de Ràdio Barcelona

Ràdio Barcelona, "Punt de llibre", 18 de febrer de 2012



Un primer retrat

Diana Coromines. Lletres, 52, febrer-març 2012



13/02/2012

12/02/2012

La Cua de Palla: retrat en groc i negre, de Jordi Canal i Artigas y Àlez Martín Escribà

Lluís Salvador. Lecturas errantes, 12 de febrer de 2012

En este país es inusual prestar atención y estudiar editoriales, colecciones e iniciativas culturales impresas que hayan conseguido marcar la vida intelectual y proporcionar unos hechos peculiares a una sociedad. La Cua de Palla: Retrat en Groc i Negre [La Cua de Palla: Retrato en Amarillo y Negro] es uno de esos raros estudios, y ciertamente merecía la pena realizarlo. Por muchos motivos. En el páramo del género policíaco peninsular que rodeaba su fundación, el hecho de que una editorial plantease la creación de una colección especializada era una osadía; más aún, una osadía doblemente arriesgada, ya que La Cua de Palla no se planteaba como una serie de novelas detectivescas de estilo Agatha Christie, tan inocentes y separadas de la realidad. Su corpus principal siempre fue la novela negra, con su carga social, sus dilemas morales y su firme arraigo en la realidad. La Cua de Palla tenía su inspiración más en la Série Noire de Gallimard o en el Séptimo Círculo de Borges y Bioy que en otra cosa. Realizar esto en un país en el que la censura era omnipresente en el medio escrito no podía caer en gracia a los estamentos oficiales y, en efecto, los tropiezos con los censores fueron constantes (lo cual dice algo al respecto del género). Que además fuera una colección en catalán sólo levantaba más suspicacias si cabe. 
La personalidad de su fundador y primer director, Manuel de Pedrolo, tuvo mucho que ver. Lector y cultivador del género, figura imprescindible (si bien olvidad injustamente en los últimos tiempos) de las letras catalanas (policíacas o no), Pedrolo poseía el fondo de conocimiento necesario para realizar una selección de calidad; políglota en una época en que el saber idiomas extranjeros era raro, este hecho daba la posibilidad de elegir entre lo mejor que en esa época se publicaba. Escritor de alto nivel, el cuidado que se prestó a las traducciones y ediciones fue desusado. Concienciado social y políticamente, su selección no fue nunca inocua y vacía. 
En Cataluña, además, tuvo una influencia mucho mayor. Contribuyó a la difusión de una lengua que era perseguida; ayudó a modernizarla, gracias a su utilización en un género no aislado y que era universal y moderno. Y muchos lectores que hubieran dudado en leer en catalán se decidieron a hacerlo ante la imposibilidad de leer esas novelas si no era en esa lengua. 
Todo esto y más es minuciosamente estudiado por Jordi Canal (director de la primera, mayor y más consistente biblioteca pública dedicada al género, La Bòbila de Hospitalet de Llobregat) y Àlex Martín (que acaba de estrenarse como director de la prometedora colección crims.cat); tan minuciosamente que, de las 431 páginas de este estudio, 262 son de apéndices, bibliografía y tablas, por cierto, útiles. 
Con el detalle añadido de que no se muerden la lengua. Cuando se estudia una colección que casi ha conseguido la categoría de mito es fácil caer en el elogio rendido e incondicional, perder la ecuanimidad. No es el caso. Canal y Martín realizan su papel de historiadores con claridad, buen análisis y documentación, y critican políticas editoriales y decisiones erróneas cuando deben hacerlo. En un país en el que parece haberse santificado la política (nunca mejor dicho) de no criticar jamás las decisiones culturales, tal vez en nombre de un mal entendido sentido de país, que se señale que la gestión de las últimas encarnaciones de la Cua de Palla fue un desastre, motivado casi por la antítesis de lo que fue en sus principios (desconocimiento del género, falta de respeto y promoción a la producción autóctona, pérdida de señas de identidad, reediciones puramente (o eso se pensaba) comerciales, falta de asunción de riesgos, etc.) es notable. 
Único, podríamos decir. Casi tan única como fue esa colección. 


Ed. Alrevés 
Barcelona, 2011 [2011] 
Prólogo de Xavier Coma


09/02/2012

La Cua de Palla: retrat en groc i negre a BCNegra 2012 | Blanquerna Comunicació - URL


Veure la taula rodona: 1, 2, 3 i 4

06/02/2012

Catalunya sota sospita

Susana Paz. Regió 7, 4 de febrer de 2012



05/02/2012

Estudis literaris més venuts a La Central


04/02/2012

02/02/2012

La 'negra' catalana se edita 'Alrevés'

Matías Néspolo. El Mundo/Tendències, 2 de febrero de 2012 



31/01/2012

Jordi Canal i Àlex Martín a "Via llibre" del C33

C33, Via llibre, 31 de gener de 2012