Col·lecció de novel·la policíaca, d'Edicions 62, la primera publicada en català. Dirigida per Manuel de Pedrolo, aparegué regularment del 1963 al 1969 i, després de la publicació d'una setantena de títols fou tancada l'any següent. El 1981 hom publicà una selecció de la col·lecció. El 1985, amb la incorporació de Xavier Coma com a director, fou rellançada amb el nom de Seleccions de la Cua de Palla i s'hi publicaren més de cent cinquanta títols, amb una especial preferència per la novel·la negra nord-americana. El 1996 els nous títols passaren a publicar-se a la col·lecció El Cangur fins el 1998, que tancà. El 2006 hom rellançà la col·lecció amb el nom de La Nova Cua de Palla. Ha traduït al català els escriptors més importants del gènere (S. Japrisot, G. Simenon, D. Hammett, R. Chandler, M. Miller, J.H. Chase, J. Le Carré, Ch. Himes, etc.).

l'Enciclopèdia

11 nov. 2018

La Cua de Palla








16 febr. 2016

La Cua de Palla no falla

Jaume Vicens, dBalears, 16 de febrer de 2016



Doncs sí, finalment La Cua de Palla va fer fallida; com passa sempre en aquests casos, per causes alienes, per mor de la voracitat empresarial, ara compartida entre la Caixa i el Grup Planeta. Encara que els hagi estat impossible accedir al fons documental d’Edicions 62 –editorial absorbida l’any 2006 pel Grup Planeta-, Déu n’hi do de l’assaig que han publicat Jordi Canal i Àlex Martín sobre la mítica col·lecció literària La Cua de Palla.
Ens referim al llibre titulat la cua de palla: retrat en groc i negre que han escrit Canal i Martín i que ja fa un parell d’anys va publicar l’editorial ALREVÉS. Han escrit ni més ni manco que la història –segur que parcial per mor de l’avarícia del Grup Planeta- de la col·lecció de gènere criminal més important que s’ha editat mai a Espanya. Tal com afirmen els propis autors, una col·lecció de culte equiparable a les grans col·leccions del món, com la Série Noire de Guillamard a França, Il Giallo de Montadori a Itàlia o El Séptimo Círculo d’Emecé a Argentina.
La dedicatòria que han triat els autors –Als qui tenen la cua de palla- ja és prou significativa del sentit crític que incorporen al contingut del llibre, sobretot a partir de la trajectòria que va agafar l’editorial l’any 2005. Per això el relat que titulen La Nova Cua de Palla: assassinat d’una col·lecciódóna una bona passada a la deriva d’aquells anys, corol·lari acabat com la processó de sa moixeta.
El volum que comentam –editat amb molt de gust, continuador del disseny tan característic que han tengut les cobertes de la col·lecció- conta els orígens del gènere –novel·la policíaca o novel·la negra?- des dels anys seixanta fins a l’actualitat. La primera època sota la direcció de Manuel de Pedrolo (1963-1970); la importància que per a la col·lecció va tenir l’escriptor Jaume Fuster durant els anys 1981-1985 i la tria que va fer Josep Maria Castellet perquè Xavier Coma la dirigís des de l’any 1985 fins a 1996.
Altres apartats del llibre fan esment a la importància que va tenir la selecció de bons traductors des d’un primer moment, molts d’ells eren també escriptors i el resultat de la seva feina es va mantenir durant bona part de les successives edicions, en el decurs del pas dels anys. Feim esment a les traduccions de Maria Aurèlia Capmany, Ramon Folch i Camarasa, Josep Vallverdú, Rafael Tasis, Maurici Serrahima o Joan Oliver, entre altres. Traduccions que avui en dia no han estat superades; és bo de fer comparar-les amb les traduccions que es fan avui en dia.
Altres aportacions del llibre fan coneixedores les vicissituds que va haver de passar La Cua de Pallaen tombar el segle. També la gran època de Jordi Fornas, dissenyador de les celebrades cobertes que lluïen les novel·les i encara fan esment a les adaptacions cinematogràfiques, per exemple la de la novel·la Joc Brut de Pedrolo. El relat d’aquest apartat és deliciós perquè conta les aventures i desventures que van haver de passar Pedrolo, els guionistes que adaptaren el llibre i el director, Juan Antonio Bardem, fins que el film va ser estrenat; també les quinòcies amb el duet que formaven l’artista Marisol i el ballarí Antonio Gades.
El llibre, prou voluminós, acaba amb un complet apèndix d’autors publicats, una cronologia d’edicions, filmografia i també un catàleg que inclou una interessantíssima reproducció d’il·lustracions i cartells publicitaris, editat en paper setinat. Es tracta d’una tria de les cobertes més celebrades d’aquesta mítica col·lecció de novel·la negra. Cada apartat del llibre és tan ric en informació que proporciona material suficient per escriure articles específics.
En definitiva, comentam un treball de referència, un assaig imprescindible perquè el lector pugui fer el seu propi proveïment de catalogació informativa, gràcies al fet que els autors l’han posat a disposició dels aficionats. A banda, una altra aportació valuosa és l’anecdotari que ens han presentat. Ens conten, per exemple, quins eren els criteris de seleccions d’autors, segons el gust que tenien en Pedrolo, en Jaume Fuster o en Xavier Coma. També quins eren els escriptors de novel·la negra de referència els anys cinquanta a Catalunya, o la novel·la que va triar Pedrolo en haver d’estrenar la col·lecció, l’autor i els motius.
Més informació anecdòtica sobre els fundadors d’Edicions 62 l’any 1963. Les trifulgues que va haver de passar Pedrolo amb la censura franquista. Els autors també conten quins varen ser els dos únics llibres d’autor català que va publicar La Cua de Palla; quin va ser el primer llibre que va editarEdicions 62; els motius que feien que durant els anys 60 a Catalunya es llegís George Simenon i a Espanya, en canvi, Agatha Christie; quines varen ser les novel·les denominades negres que varen provocar l’eclosió del gènere, a Catalunya i a Espanya, els anys 80; qui va ser l’autor del lema El Barça és més que un club i quina relació va tenir aquesta feta amb La Cua de Palla. Aquestes anècdotes són poques, en conten moltes més, perquè ja ho hem dit: el llibre és una allau d’informació amuntegada ordenadament i posada a la disposició dels bons aficionats al gènere. 

29 gen. 2016

"Entre paraules", amb Ramon Solsona: "novel·la negra"

Catalunya Ràdio, Entre paraules, 28 de gener de 2016





1 oct. 2015

La Cua de Palla a La Tarda de Ràdio Altafulla


Marisa Méndez Vigo a Ràdio Altafulla, 30.09.2015



14 març 2015

el número 8 de la cua de palla

de casa al club, 13 de març de 2015

 «Tots els gèneres literaris revelen, quan hi és, la passió que domina un autor, i la novel·la policíaca no n'és pas una excepció. Fins i tot és lícit d'esperar, si la passió és gran i el talent de l'apassionat fora de sèrie, que la novel·la policíaca trenqui motlles i esdevingui alguna cosa d'estil estentòriament personal, sàviament heterodoxa, delícia dels lectors habituals del gènere i dels que no ho són. Així s'esdevé, per exemple, amb els "entreteniments" de Graham Green, l'anglès enderiat amb els problemes de la Gràcia, i ara amb Friedrich Dürrenmatt, el suís colpit per la passió de reportar "la riquesa i multiplicitat del món" —sota la perspectiva valorant, no ho oblideu, del pontífex Heidegger—. "El món, i amb ell l'escenari en què se'ns presenta", escriví una vegada Dürrenmatt, "em sembla com un monstre, com un enigma del desastre". Si en el seu teatre aquesta valoració el mena a crear-se un estil inventiu de situacions d'absurd —i deixem a part les qüestions de tècnica teatral— que aspiren a emmirallar, caricaturitzant-la, la varietat inexplicable de la vida, enLa promesa, novel·la policíaca atípica, es resol en una cabriola genial, a l'hora de servir la descoberta de l'assassí, des del context de la qual es combaten —i no hi falta el "doble" de l'autor que ho justifiqui teòricament— els convencionalismes moralitzants i racionalistes o simplement arbitraris dels clàssics del gènere. Que la jugada de l'autor no atempti contra l'interès específic d'aquesta mena de narracions, i que la seva "passió", inevitablement deformant, no solament enriqueixi amb una nova emoció la història presentada, ans la faci, aquesta vegada, més plausible, creiem que és el millor elogi que podem tributar a aquesta petita obra mestra, la incorporació de la qual a les nostres lletres ens sembla un rotund encert de la col·lecció "La cua de palla".
La traducció, a càrrec d'Artur Quintana, manté sempre la correcció i la dignitat desitjables. Afegim, a simple títol informatiu, que aquesta novel·la, mutilada d'allò que constitueix el seu mèrit més original, fou filmada, anys enrera, per Vadja: se'n deia El cebo»
Albert Badia. «La promesa». Serra d'or, núm. 10, octubre 1964. P. 54.



8 nov. 2014

La Cua de Palla a Ràdio Barcelona

Ràdio Barcelona, Fes que sembli un llibre, 8 de novembre de 2014
Josep Maria Martí fa un homenatge a la novel·la negra en català i, en particular, a la col·lecció 'La cua de palla'



9 maig 2014

¡”La Cua de Palla" y la novela negra!

Mucho + que un libro, 9 de mayo de 2014



Fue la primera colección de novela negra en catalán. La mítica Cua de Palla inició su aventura en 1963, dirigida por Manuel de Pedrolo (1918-1990) con un objetivo claro: ampliar la base de lectores en lengua catalana facilitando a los aficionados al género negro la lectura en catalán de las obras de sus autores preferidos.
Sin embargo, en 1970, con 71 títulos publicados, La Cua de Palla se vio obligada a echar el cierre debido a su inviabilidad comercial. La iniciativa, avanzada a su tiempo, se enfrentó a una serie de circunstancias adversas que no logró superar. Entre estas destacaremos los problemas con la censura franquista y la falta de tradición de lectura en catalán.
Pero no todo fue mal. Muchos apasionados seguidores de la novela negra y policíaca reconocen a La Cua de Palla como la colección que despertó su afición al género negro. En siete años se publicaron 71 títulos en catalán de autores clásicos tan reconocidos como Georges SimenonDashiell HammettRaymond ChandlerJohn Le Carré o Chester Himes. El propio Manuel de Pedrolo publicaría aquí dos novelas negras: Joc Brut (1965) y Mossegar-se la cua (1968).
Joc brut, considerada una de las mejores novelas negras catalanas, fue escrita por Manuel de Pedrolo en nueve días. La novela nos cuenta la historia de Xavier, un joven seductor y ambicioso, que comete un asesinato a instancias de Juna, una mujer de la que se enamora perdidamente y que le abandonará. El relato, escrito en primera persona por el asesino-víctima, se estructura en cuatro capítulos: “El projecte”, “Els fets”, “La recerca” y “Les explicacions”, y gira en torno al engaño, la traición y la avaricia que domina amplios sectores de la sociedad.
La azarosa historia de La Cua de Palla, que es también la de los últimos cincuenta años del mundo editorial en el contexto de la novela negra y policíaca, ha sido analizada en el libro La Cua de Palla: retrat en groc i negre. La obra, escrita por Jordi Canal y Álex Martin Escribà y publicada por editorial Alrevès,  se revela de lectura imprescindible para todos los aficionados a la Historia y seguidores de la literatura negrocriminal en lengua catalana.


7 nov. 2013

La Cua de Palla

Biblioblog, 7 de novembre de 2013


Segur tots els aficionats al gènere negre recordem La Cua de Palla, la col·lecció de novel·la negra més important de Catalunya. Doncs ara la podeu retrobar a la Biblioteca Joan Oliva.
La cua de palla a la BibliotecaL’any 1963, Edicions 62 va treure al mercat la primera col·lecció en català de llibres de lladres i serenos, dirigida per Manuel de Pedrolo.
Els objectius eren clars: facilitar als lectors catalans literatura que només havien llegit en castellà; publicar autors nord-americans i europeus que no havien estat traduïts al català i ampliar la lectura en català.
El primer volum conté un pròleg que és una declaració de principis i d’intencions. No va signat, però l’estil és tan pedrolià que no hi ha dubte de la seva autoria:
“Una novella col·lecció, la primera del seu gènere en llengua catalana, comença la seva esperançada trajectòria. Se’n diu La Cua de Palla, nom que ens ha semblat escaient perquè tots els criminals la hi tenen; sempre acaben per cremar-los-la. De vegades costa una mica, però això és convenient, si més no, entre les cobertes d’un llibre, car altrament no hi hauria història”.
El nom, triat pel mateix Pedrolo, prové de la dita popular “tenir la cua de palla”, que en algunes contrades es completa amb aquesta altra: “Qui té la cua de palla, aviat se l’encén”, fent referència a qui és “fàcilment irritable o se sent fàcilment al·ludit”.
Suposadament, la dita té l’origen en uns versos del trobador Arnau d’Erill (segle XV): “Tu vas fugent, no ausas fer batalla: por has de foch, la coa tens de palla”.
Durant la seva primera etapa es van publicar 71 títols, amb la coberta dissenyada per Jordi Fornas, que va explicar: “El groc i el negre els vaig triar perquè són dos colors que fan un contrast molt violent, que es veuen molt, perquè una coberta no deixa de ser un disseny publicitari, ha de cridar l’atenció i fer vendre el llibre”.
També va crear un logotip rodó, amb una cua de palla a mig fer, que té, una gran semblança amb el símbol de la pau segons expliquen Jordi Canal i Àlex Martín Escribà, en el seu llibre La Cua de palla: retrat en groc i negre, una obra imprescindible per entendre la història de la col·lecció que encara viu en el nostre imaginari.
No us el perdeu, ni tampoc els títols de la col·lecció que podeu agafar en préstec a la Biblioteca.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

6 juny 2013

Neix un nova editorial de novel·la negra en català

Virginia Martí / Albert Arean. TV3, 6 de juny 2013

7 febr. 2013

Jordi Canal i Artigas y Àlex Martín Escribà, La Cua de Palla: retrat en groc i negre

Javier Sánchez Zapatero. Lectura y Signo, 7 (2012)


Primera pàgina de la ressenya
Segona pàgina de la ressenya
Tercera pàgina de la ressenya
Quarta pàgina de la ressenya




5 febr. 2013

3 febr. 2013

BCNegra 2013

26 gen. 2013

La Cua de Palla a Tiana Negra 2013

Llibres exposats

16 gen. 2013

Jordi Canal i Artigas i Àlex Martín Escribà. La Cua de Palla: retrat en groc i negre

Dídac Pujol. Anuari TRILCAT, núm. 2 (2012)


Primera pàgina de la ressenya
Segona pàgina de la ressenya
Tercera pàgina de la ressenya

9 gen. 2013

BCNegra 2013

Banderola

23 set. 2012

Aparadors de La Casa del Llibre, setembre de 2012

Exposat a llibreria
Exposat a llibreria
Exposat a llibreria
Llibre exposat


2 set. 2012

La Casa del Llibre, setembre 2012


Llibre exposat

21 ag. 2012

9 ag. 2012

La Cua de Palla: retrat en groc i negre

Krimi Tipp, 57, gener-juliol de 2012

Ressenya del llibre

11 jul. 2012

Estudis recents de literatura catalana contemporània

Jaume Aulet. Serra d'Or, 631-632, juliol-agost 2012

ressenya del llibre

4 jul. 2012

Edicions 62, 50 anys

Carmina Roig. RTVE: La2, 3 de juliol de 2012



Veure tot el programa: http://www.rtve.es/television/20120702/tve-catalunya-commemora-els-anys-dedicions/541480.shtml

3 maig 2012

Ser i estar de la novel·la negra catalana

Pere Guixà. Serra d'Or, 629, maig de 2012

Article a Serra d'Or

20 abr. 2012

"La Cua de Palla" en el record

Ignasi Franch. El Triangle, 20 d'abril de 2012

La cua al Triangle

10 abr. 2012

La Cua de Palla: retrat en groc i negre

Llegeix B@rcelona. 10 d'abril de 2012


Coberta del llibre

Jordi Canal i Artigas,  bibliotecari i director de la Biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet de Llobregat, primera biblioteca pública del país especialitzada en gènere negre i Àlex Martín Escribà, professor de la Universitat de Salamanca i investigador, recullen en aquest assaig de referència la història de La Cua de Palla, la col·lecció de novel·la criminal més important de Catalunya.
Inspirada en la prestigiosa Série Noire de l’editorial francesa Gallimard i sorgida  l’any 1963, La Cua de Palla va fer arribar als lectors de Catalunya autors com Dashiell Hammett, George Simenon, John Le Carré, James M. Cain, Patricia HighsmithRoss MacDonald o Friedrich Dürrenmatt, en un moment encara difícil pel llibre en català.
Dirigida en la seva primera etapa per Manuel de Pedrolo i en un segon moment per Xavier Coma, la col·lecció va viure, a ensopegades, fins l’any 1999. L’assaig examina el paper de La Cua de Palla en el context històric i cultural dels anys seixanta als noranta, tractant d’esbrinar les causes de la seva desaparició.
De forma exhaustiva i modèlica, s’analitzen en detall els trets fonamentals del gènere i de la col·lecció: la selecció d’autors; la reacció del públic i la crítica; el treball dels traductors i el característic disseny de les portades de Jordi Fornas, amb colors grocs i negres identificables i vius. A més, s’ inclou una cronologia de les edicions originals, un índex d’autors, d’il·lustracions i d’adaptacions cinematogràfiques.
Els autors conclouen que les dues primeres etapes de la col·lecció, La Cua de Palla i Seleccions de La cua de Palla van introduir el gènere policíac a Catalunya donant a conèixer clàssics imprescindibles -Simenon va ser l’autor més venut i preferit, del que es van editar dotze títols-, i fins i tot, van crear un model de llenguatge que ha perdurat i que va ser assimilat pels escriptors autòctons.
La Cua de Palla: retrat en groc i negre és una acurada mirada assagística a la novel·la negra en català, un document indispensable per conèixer la gènesi i la evolució del gènere negre al nostre territori. Perquè, com asseguren els autors, parlar de La Cua de Palla és “traçar una història de gairebé cinquanta anys, atzarosa, plena d’alts i baixos, de grocs i negres que ha portat i encara porta molta cua”.

23 febr. 2012

Felicitació de J.M. Castellet

Josep Maria Castellet, 23 de febrer de 2012


Felicitació manuscrita de Josep Maria Castellet

18 febr. 2012

La Cua de Palla: retrat en groc i negre a "Punt de llibre" de Ràdio Barcelona

Ràdio Barcelona, "Punt de llibre", 18 de febrer de 2012

la cua a un programa de ràdio

Un primer retrat

Diana Coromines. Lletres, 52, febrer-març 2012



13 febr. 2012