Col·lecció de novel·la policíaca, d'Edicions 62, la primera publicada en català. Dirigida per Manuel de Pedrolo, aparegué regularment del 1963 al 1969 i, després de la publicació d'una setantena de títols fou tancada l'any següent. El 1981 hom publicà una selecció de la col·lecció. El 1985, amb la incorporació de Xavier Coma com a director, fou rellançada amb el nom de Seleccions de la Cua de Palla i s'hi publicaren més de cent cinquanta títols, amb una especial preferència per la novel·la negra nord-americana. El 1996 els nous títols passaren a publicar-se a la col·lecció El Cangur fins el 1998, que tancà. El 2006 hom rellançà la col·lecció amb el nom de La Nova Cua de Palla. Ha traduït al català els escriptors més importants del gènere (S. Japrisot, G. Simenon, D. Hammett, R. Chandler, M. Miller, J.H. Chase, J. Le Carré, Ch. Himes, etc.).

l'Enciclopèdia

13 de febr. 2009

Anunci del concurs
"Quan va començar la fal·lera a Espanya per les col·leccions de novel·la policíaca als anys vuitanta en feia més de vint que a Catalunya havia sortit la mítica La Cua de Palla. Era el 1963 i va causar sorpresa, però res més. Potser no era el moment, perquè va malviure fins a 1970, que Edicions 62 decidí tancar-la. Amb el temps, els aficionats es barallaven al Mercat de Sant Antoni de Barcelona o a les llibreries de vell per aconseguir-ne els exemplars saldats a cinc duros. Els tradicionals colors groc i negre, amb l'etiqueta vermella anunciant les 25 pessetes, eren tota una invitació a la lectura i al descobriment: Dashiell Hammett, James M. Cain, Ross Macdonald, Margaret Millar, Hillary Waugh, William Irish, Raymond Chandler, David Goodis, William P. McGivern, Ira Levin... Molts autors nord-americans d'abans de la Segona Guerra Mundial, però també europeus, com John Le Carré o Sébastien Japrisot.

Els defensors dels valors estètics més purs del gènere, com Xavier Coma, diuen que la primera Cua barrejava novel·la negra amb la policíaca i això era pecat greu. Reclamada pels lectors nostàlgics i com aperitiu de l'allau que vindria després, La Cua va tornar als primers vuitanta encara amb més qualitat i amb dues etapes molt definides: la primera va recollir una selecció de títols publicats a la primera època i la segona, novel·les de clàssics nord-americans, moltes d'inèdites a Espanya. Va ser tot un plaer: Donald Westlake, Horace McCoy, W.R. Burnett, Joe Gores, Dorothy Hughes, Fredic Brown, Howard Fast i tants altres. L'any 87 hi havia al mercat una desena de col·leccions, entre les quals Etiqueta Negra (Júcar), Crim Novela Negra (Martínez Roca), Crimen & Cía (Versal), Destino Suspense, Alfa 7 (Laia), La Negra (La Magrana)... El bo i el dolent es van ajuntar indiscriminadament i es va produir una inevitable saturació. Ara ja no en queda cap, d'aquestes. La Cua de Palla és la que més resistència ha mostrat, però d'un parell o tres anys ençà va iniciar la devallada. Se li havien esgotat els clàssics, o les novel·les que publicava eren irrellevants. Però el gènere no ha desaparegut; és més, el gust per les novel·les negres o policíaques continua essent un fenomen a escala internacional, el que passa es que els editors prefereixen treure'ls les etiquetes i incloure-les en col·leccions generalistes de ficció, com és el cas de Walter Mosley (Anagrama), Jakob Arjouni (Virus i Seix Barral), Jerome Charyn o Daniel Pennac (tots dos a Thassàlia), o com farà Edicions 62 mateix amb Andrea Camilleri, l'autor d'Un mese con Montalbano, de la que s'han venut a Itàlia més de 100.000 còpies. 1963-1999, amb tots els problemes del món, La Cua de Palla ha tingut una llarga vida i ens ha permès llegir en català excel·lents llibres de grans autors. Els seus colors groc i negre, inclòs el vermell de l'etiqueta de saldo dels anys setanta, quedaran per sempre en el record dels aficionats, i algun dia els que la conservin sencera sentiran el mateix plaer que els que tenen la sort de posseir la que van dirigir Jorge Luis Borges i Adolfo Bioy Casares, El Séptimo Círculo."

Rosa Mora (1998)