"Quan va començar la fal·lera a Espanya per les col·leccions de novel·la policíaca als anys vuitanta en feia més de vint que a Catalunya havia sortit la mítica La Cua de Palla. Era el 1963 i va causar sorpresa, però res més. Potser no era el moment, perquè va malviure fins a 1970, que Edicions 62 decidí tancar-la. Amb el temps, els aficionats es barallaven al Mercat de Sant Antoni de Barcelona o a les llibreries de vell per aconseguir-ne els exemplars saldats a cinc duros. Els tradicionals colors groc i negre, amb l'etiqueta vermella anunciant les 25 pessetes, eren tota una invitació a la lectura i al descobriment: Dashiell Hammett, James M. Cain, Ross Macdonald, Margaret Millar, Hillary Waugh, William Irish, Raymond Chandler, David Goodis, William P. McGivern, Ira Levin... Molts autors nord-americans d'abans de la Segona Guerra Mundial, però també europeus, com John Le Carré o Sébastien Japrisot.
Els defensors dels valors estètics més purs del gènere, com Xavier Coma, diuen que la primera Cua barrejava novel·la negra amb la policíaca i això era pecat greu. Reclamada pels lectors nostàlgics i com aperitiu de l'allau que vindria després, La Cua va tornar als primers vuitanta encara amb més qualitat i amb dues etapes molt definides: la primera va recollir una selecció de títols publicats a la primera època i la segona, novel·les de clàssics nord-americans, moltes d'inèdites a Espanya. Va ser tot un plaer: Donald Westlake, Horace McCoy, W.R. Burnett, Joe Gores, Dorothy Hughes, Fredic Brown, Howard Fast i tants altres. L'any 87 hi havia al mercat una desena de col·leccions, entre les quals Etiqueta Negra (Júcar), Crim Novela Negra (Martínez Roca), Crimen & Cía (Versal), Destino Suspense, Alfa 7 (Laia), La Negra (La Magrana)... El bo i el dolent es van ajuntar indiscriminadament i es va produir una inevitable saturació. Ara ja no en queda cap, d'aquestes. La Cua de Palla és la que més resistència ha mostrat, però d'un parell o tres anys ençà va iniciar la devallada. Se li havien esgotat els clàssics, o les novel·les que publicava eren irrellevants. Però el gènere no ha desaparegut; és més, el gust per les novel·les negres o policíaques continua essent un fenomen a escala internacional, el que passa es que els editors prefereixen treure'ls les etiquetes i incloure-les en col·leccions generalistes de ficció, com és el cas de Walter Mosley (Anagrama), Jakob Arjouni (Virus i Seix Barral), Jerome Charyn o Daniel Pennac (tots dos a Thassàlia), o com farà Edicions 62 mateix amb Andrea Camilleri, l'autor d'Un mese con Montalbano, de la que s'han venut a Itàlia més de 100.000 còpies. 1963-1999, amb tots els problemes del món, La Cua de Palla ha tingut una llarga vida i ens ha permès llegir en català excel·lents llibres de grans autors. Els seus colors groc i negre, inclòs el vermell de l'etiqueta de saldo dels anys setanta, quedaran per sempre en el record dels aficionats, i algun dia els que la conservin sencera sentiran el mateix plaer que els que tenen la sort de posseir la que van dirigir Jorge Luis Borges i Adolfo Bioy Casares, El Séptimo Círculo."
Rosa Mora (1998)
