6 de febr. 2022
13 de set. 2021
Fornas. La imatge de la Catalunya dels 60
Institut d'Estudis Ilerdencs.
Jordi Fornas i Martínez (Barcelona, 1927-2011), pintor i dissenyador gràfic. «La seva producció artística pren com a punt de partida l’expressionisme per desembocar en un llenguatge de formes abstractes, estructurades i reflexives. Segons alguns crítics de la seva generació, la seva pintura revela una sensibilitat excepcional colorista, sense ser molt conegut fora dels cercles íntims de l’artista, ja que, des del 1960, es dedicà preferentment a treballs gràfics, camp en què assolí un prestigi i reconeixement considerables».1 Fou el responsable de la imatge gràfica de grans referents de la cultura catalana, com ara Edicions 62 (amb col·leccions com La Cua de Palla, El Balancí, El Trapezi, etc.), així com dels inicis de la Gran Enciclopèdia Catalana, la revista Serra d’Or i les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i la discogràfica Edigsa.
En les arts i en el disseny moltes vegades parlem del concepte segell com l’estil gràfic que associem a un autor o autora, a una època històrica o a un moviment artístic. Recollim, en un sol nom, tot un seguit de característiques i recursos gràfics, un context sociohistòric, una localització geogràfica i un ambient o sensacions; un conjunt d’aplicacions i ingredients que conformen una atmosfera i una estètica que, amb els anys, esdevenen representatives, icòniques i identificadores. Així, podem abstraure que el «segell Mondrian» es defineix pels colors primaris i les composicions geomètriques de les obres de l’artista holandès; que Müller-Brockmann representa l’Escola Suïssa, amb el disseny racionalista i reticulat com a bandera o que les il·lustracions i l’imaginari de Mariscal es van convertir en la imatge de Barcelona 92. La gràfica de Jordi Fornas (Barcelona, 1927 – 2011) ens fa viatjar en el temps fins a la Catalunya dels 60 i 70. El que defineix la seva identitat gràfica és la suma del tipus de recursos gràfics que utilitzava en els dissenys, el moment històric específic de Catalunya i la cultura d’aquell moment, i el fet que fou dissenyador d’una gran part de la producció gràfica en sectors com l’editorial i el discogràfic, i d’un gran ventall d’autors i intèrprets d’aquella dècada.
12 de set. 2021
25 de març 2020
18 de març 2020
7 de març 2020
24 de febr. 2020
La Cua de Palla, de los colores del taxi
Toni Puntí. El Periódico, 21 de febrer de 2020
Que levante la mano quien no haya leído ningún título de la Cua de Palla. Cuesta imaginar algún hogar catalán, mínimamente lector, sin ningún libro amarillo y negro en un estante. El diseño que Jordi Fornas ideó para la colección policíaca de Edicions 62 tiene más de medio siglo y aún hoy se reconoce a la legua. La mezcla de los colores del taxi, amarillo y negro, era un guiño a la serie 'noire' francesa y al 'giallo' italiano, y le daba una modernidad turbia, entre expresionista y pop.
_______________________
La exposición sobre La Cua de Palla que puede verse en la Biblioteca Jaume Fuster es un recorrido sentimental por los 115 títulos de la colección de novela negra en catalán
Hoy día la novela negra se despliega en múltiples tendencias, pero hubo una época en que los clásicos, de Simenon a Chandler, salían en catalán bajo el mismo techo. A través del homenaje, es lo que recuerda la exposición sobre La Cua de Palla que se puede ver hasta el 20 de marzo en la biblioteca Jaume Fuster, en Lesseps. Un recorrido sentimental por los 115 títulos que se publicaron hasta 1996, primero bajo la dirección de Manuel de Pedrolo y después de Javier Coma. El elemento nostálgico está asegurado, y así, mientras visitaba la exposición, descubrí que mi primer Cua de Palla fue precisamente el número 1 de la colección: 'Parany per a una noia', de Sébastien Japrisot, lectura obligatoria en el instituto. Tantos años después no recuerdo casi nada, excepto que la protagonista sufría amnesia y no sabía si era la asesina o la víctima, y que algunas escenas estaban narradas con una frialdad terrorífica.
La Cua de Palla se fue apagando a medida que el género ganaba el prestigio y los lectores que tanto había buscado. Una buena prueba de esa influencia son las decenas de ejemplares gastados que se encuentran hoy en día en bibliotecas y librerías de viejo. Hace poco compré uno, 'Jazz Gang', de H. Paul Jeffers, por la sonoridad del título. Además de comprobar el acierto de los editores en su momento, leerlo ahora tenía un aliciente añadido, de arqueología filológica: disfrutar de unas traducciones a veces torpes, pero a la vez entrañables en el esfuerzo por hacer vivir la lengua del hampa, los clichés de los bajos fondos, esos malhechores que se trataban de vos y decían “'guripa'”, o “'bòfia'”, y las mujeres fatales que eran “'bufones'” y fumaban cigarrillos mentolados.
31 de gen. 2020
BCNegra arrenca amb una exposició de La Cua de Palla
Diari de Tarragona, 31 de gener de 2020
El certamen compta amb 60 activitats i 35 taules rodones que aplegaran un centenar d’escriptors
El festival BCNegra 2020 va arrencar ahir amb una exposició dedicada a la col·lecció de novel·la negra i policíaca en català La Cua de Palla, que va ser dirigida per Manuel de Pedrolo (1963-1970) i Xavier Coma (1985-1996).
Jordi Canal i Joaquim Noguero han ideat la mostra Quan el groc era negre. Els trets de La Cua de Palla que es podrà visitar fins al març a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona i que inclou un centenar de portades. El programa inclou 60 activitats i 35 taules rodones, en les quals participaran un centenar d’escriptors, com per exemple Juan Madrid (Premi Pepe Carvalho), Dominique Manotti, Petros Márkaris, Domingo Villar, Yasmina Khadra, Bonnie Jo Campbell, Mariana Enriquez, Yrsa Sigurdardóttir, Sandrone Dazieri, Dolores Redondo, Javier Cercas, Rosa Ribas i Teresa Solana.
Joaquim Noguero explicà que la mostra dedicada a La Cua de Palla és un homenatge a la col·lecció que ja va ser homenatjada als inicis del festival. «És la primera vegada que en fem memòria amb les paraules dels seus protagonistes», indicà.
La Cua de Palla va unir els dos colors, negre i groc, per «fer en català sèrie negre i editar els millors títols clàssics catalans».
El festival literari BCNegra s’allargarà fins al 9 de febrer. Seran dotze dies en què el gènere negre de la novel·la s’escamparà per la ciutat amb el lema ‘Ciutat amagada’ i amb Islàndia com a país convidat.
La mítica col·lecció “La Cua de Palla” en una mostra del BCNegra
Víctor Giralt. Betevé, 31 de gener de 2020
L’exposició "Quan el groc era negre" repassa la trajectòria de la col·lecció que va dur al català autors com Chandler, Highsmith, Le Carré o Simenon
La Biblioteca Jaume Fuster ha tornat a ser seu de la inauguració del festival BCNegra, dedicat a la novel·la negrocriminal. El tret de sortida ha estat l’obertura al públic de l’exposició “Quan el groc era negre”, una mostra dedicada a una peça clau de la història editorial del nostre país: la col·lecció “La Cua de Palla”, que va dirigir inicialment Manuel de Pedrolo per encàrrec d’Edicions 62.
Una primera etapa, la que va dirigir Manuel de Pedrolo, va apostar per clàssics com Dashiell Hammett, Raymond Chandler o Georges Simenon. Però també per noms que despuntaven, com Patricia Highsmith o John le Carré. Simenon es va vendre especialment bé, però les expectatives d’Edicions 62 no van assolir l’èxit esperat. “És curiós, perquè es venien 3.000 exemplars d’un títol, que avui seria motiu de festa. Però el lector català no estava avesat a la literatura de gènere”, comenta Joquim Noguero, cocomissari de la mostra amb Jordi Canal, un estudiós de “La Cua de Palla”.
En tot cas no és fins al 1981, amb el boom de la novel·la negra (còmic, cinema) de finals dels anys 70, que s’enceta una segona etapa, bàsicament de reedició de títols de l’etapa Pedrolo. Ja el 1985, i amb Xavier Coma de director, la col·lecció viu una dècada d’èxit amb 115 títols nous que ell mateix va escollir, bàsicament nord-americans. Les etapes posteriors, a finals dels anys 90 i el 2006 i el 2009, van ser breus i amb pocs títols publicats. El concepte col·lecció ja no atreia el públic.
El llegat de “La Cua de Palla”
L’exposició estudia els alts i baixos d’una col·lecció que no va tenir la continuïtat esperada, però que ha esdevingut mítica per diversos motius. “La Cua de Palla” va dur al català el bo i millor de la novel·la negra. De fet, molts títols publicats no s’havien editat en castellà, i alguns encara no tenen avui versió en aquesta llengua.
I va crear escola. Autors actuals com Rafael Vallbona, que ha participat en una taula rodona posterior a la inauguració de l’exposició, reconeixen haver devorat llibres de “La Cua de Palla”. Perquè a més, segons Joaquim Noguero, “les traduccions de la col·lecció van crear un model de català adequat a un gènere que no existia, i que ha servit a posteriors generacions”. El mateix Manuel de Pedrolo però també Maria Aurèlia Capmany, Josep Vallverdú o Joaquim Carbó van ser alguns dels escriptors encarregats de traduir els llançaments d’una col·lecció pensada per anar al quiosc i ser assequible, però de qualitat.
30 de gen. 2020
‘La cua de palla’ – Exposición retrospectiva de la colección
39 y más, 1 de febrer de 2020
Biblioteca Jaume Fuster, Barcelona
Inauguración exposición
‘Quan el grog era negre. Els trets de la colecció La Cua de Palla’
(‘Cuando el amarillo era negro. Los rasgos de colección La Cua de Palla’)
30 de enero de 2020
Inauguración exposición
‘Quan el grog era negre. Els trets de la colecció La Cua de Palla’
(‘Cuando el amarillo era negro. Los rasgos de colección La Cua de Palla’)
30 de enero de 2020
‘La Cua de Palla’, la primera colección de bolsillo de la mejor novela negra y policíaca en catalán, abasteció la lengua de nuevos registros y de áreas críticas de la realidad hasta entonces vírgenes, con una lectura tan ‘despreocupada’ y de ‘quiosco’ como ‘extraordinariamente culta’, dijo una vez Jaume Fuster.
Una colección que, con las fotos de las cubiertas quemadas de Jordi Fornas, se vistió de amarillo como el giallo italiano, y de negro como la ‘Série Noire’ de la editorial Gallimard.
La colección fue dirigida en etapas diferentes por Manuel de Pedrolo (1963-1970) y Xavier Coma (1985-1996).
Jordi Canal, director de la biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet y Joaquim Noguero, son los comisarios de esta exposición.
En la apertura de la misma, Jordi Canal ha rememorado la primera vez que vió la portada amarilla y negra de la colección ‘La Cua de Palla’ en el escaparate de una librería de Berga. Compró el libro y empezó su afición por el género negro.
“La colección estaba formada por una magnífica selección de títulos. Hasta entonces las colecciones policíacas eran de poca calidad con textos no muy buenos y poco cuidados. ‘La Cua de Palla’ hizo que la ‘otra cultura’ se convirtiera en ‘alta cultura’”, afirma Canal.
Joaquim Noguero ha comentado que los impulsores de la colección ‘La Cua de Palla’, de alguna manera intentaron democratizar la cultura de género. Aunque por un lado, la novela clásica negra, tenía un problema, que es implícito un poco en la serie, que no había registro en catalán; por otro lado, la gente que leía en catalán, estaba acostumbrada a otro tipo de cultura.
Fue una colección que funcionó muy bien y amplió el número de lectores en catalán. Noguero ha recordado que los libros eran enviados a Madrid debido a la censura y que volvían llenos de tachaduras y con disminución de los textos.
El comisario de BCNegra 2020, Carlos Zanón, se ha reafirmado en la idea de que la colección ‘La Cua de Palla’ no se trataba de un subgénero, sino de una manifestación de lo que nos llegaba de EE UU.
«La mesa redonda que hay a continuación tiene el lema de ‘Monumental’, debido a que el legado de la colección ‘La Cua de Palla’, lo es», ha aclarado Zanón.
Mesa redonda Monumental
‘La febre de llegir en groc i negre (La fiebre de leer en amarillo y negro)
“En los años sesenta, en pleno franquismo, España vivió ‘la primavera de Fraga‘. El mundo de la cultura se refería así a la ley de prensa que el ministro Fraga Iribarne promulgó para torear las críticas a la censura provenientes de Europa”, ha recordado el escritor Joaquim Carbó en la mesa que ha inaugurado BCNegra 2020, presidida por Carlos Zanón.
A raíz de esta ley, de esta ligera apertura informativa, se iniciaron proyectos en catalán que empezaron una nueva época. Se comenzó a editar la Gran Enciclopèdia Catalana, emergía la Nova Cançó, nacía la revista infantil Cavall Fort y también Edicions 62.
En medio de todo esto, en 1963, el escritor Manuel de Pedrolo sacó el primer número de una nueva colección, ‘La Cua de Palla’, de novela negra y policiaca. “Haremos ver que somos un país normal”, dijo Pedrolo según ha recordado el escritor Rafael Vallbona.
“Su atrevimiento”, como lo ha calificado Vallbona, consistió en editar en catalán una serie de novelas de género, algunas de las cuales eran novedades en inglés y francés, en formato de bolsillo y con unas portadas innovadoras del diseñador Jordi Fornas, que usó el tipo Helvetica, recién salido de la fundición (1957).
La inauguración de la exposición y la mesa redonda que ha tenido lugar a continuación, han abierto la primera jornada de BCNegra 2020
Homenatge a 'La Cua de Palla', la 'Bernat Metge' de la novel·la negra
Jordi Nopca. Ara, 30 de gener de 2020
La Biblioteca Jaume Fuster inaugura una exposició dedicada a l'emblemàtica col·lecció d'Edicions 62
Va ser Manuel de Pedrolo qui, l'any 1963, va assumir la direcció d'una nova col·lecció d'Edicions 62, La Cua de Palla. "S'ha convertit en la Bernat Metge popular, dedicada al gènere negre i policíac", afirma Jordi Canal, que juntament amb Joaquim Noguero s'han encarregat de comissariar l'exposició que s'ha inaugurat aquest dijous a la Biblioteca Jaume Fuster. Quan el groc era negre, que es podrà visitar fins al 30 de març, recorda un dels llegats fundacionals del gènere en català.
"Va ser una col·lecció molt ben pensada, des del disseny de Jordi Fornas fins a la tria de títols, alguns dels quals encara no s'han arribat a traduir al castellà", recorden els comissaris. La Cua de Palla va passar per diverses etapes. La de Pedrolo es va tancar el 1970, i s'hi van publicar 71 títols, combinant noms nord-americans i europeus. Després d'una represa entre el 1981 i el 1985 en què es van recuperar 44 de les novel·les de la primera etapa, Xavier Coma en va assumir la direcció i es va entrar en el període més prolífic de la col·lecció. "Fins al 1996 van aparèixer 115 novetats, sobretot de novel·la nord-americana –diuen Canal i Noguero–. Coma ha estat el gran especialista català en el gènere i està força oblidat perquè no formava part de cap capelleta". Posteriorment hi va haver dos intents de revifar la col·lecció, el 2006 i el 2009, "però van néixer morts", diuen.
"La Cua de Palla ha estat una de les col·leccions més importants del món", diu Joaquim Carbó, que va traduir un dels primers títols, Víctimes en fals, de Sébastien Japrisot, "per amistat amb Pedrolo". "He fet alguna aproximació al gènere en novel·les per a adults –comenta– però el meu detectiu més conegut és en Felip Marlot, el més blanc de tots, perquè les seves peripècies van adreçades a nens".
La primera cua que va llegir Jordi Canal va ser Un assassinat, noi, d'Alan Hunter. La de Rafael Vallbona va ser El gos groc, de Georges Simenon. "M'hi va introduir en Jaume Perich a finals dels 70, que era un gran lector de novel·la negra –diu–. Des de llavors he anat col·leccionant números de La Cua de Palla i en dec tenir uns 140". Per a Vallbona, la col·lecció "és el paradigma de la modernitat editorial catalana, tant en contingut com formalment: identifica el pas de la resistència a una certa normalitat".
L'únic que no va aconseguir la col·lecció va ser incorporar autors catalans al catàleg. "A l'època de Pedrolo es van publicar dues novel·les seves –diuen els comissaris–. A la de Coma, una d'Andreu Martín". Paradoxalment, a col·leccions actuals com les de Llibres del Delicte, Crims.cat i La Negra hi abunden els llibres escrits en català i hi escassegen les traduccions.
28 de gen. 2020
20 de gen. 2020
14 de gen. 2020
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
