Col·lecció de novel·la policíaca, d'Edicions 62, la primera publicada en català. Dirigida per Manuel de Pedrolo, aparegué regularment del 1963 al 1969 i, després de la publicació d'una setantena de títols fou tancada l'any següent. El 1981 hom publicà una selecció de la col·lecció. El 1985, amb la incorporació de Xavier Coma com a director, fou rellançada amb el nom de Seleccions de la Cua de Palla i s'hi publicaren més de cent cinquanta títols, amb una especial preferència per la novel·la negra nord-americana. El 1996 els nous títols passaren a publicar-se a la col·lecció El Cangur fins el 1998, que tancà. El 2006 hom rellançà la col·lecció amb el nom de La Nova Cua de Palla. Ha traduït al català els escriptors més importants del gènere (S. Japrisot, G. Simenon, D. Hammett, R. Chandler, M. Miller, J.H. Chase, J. Le Carré, Ch. Himes, etc.).

l'Enciclopèdia



15 de febr. 2009


Llibres de la col·lecció

"Amb Manuel de Pedrolo vam aconseguir la primera col·lecció de novel·la policíaca en català, amb una selecció de títols ben interessant que abastava un ampli ventall de la literatura criminal de qualitat, i tant al començament com al final es donaren explicacions. Amb Xavier Coma, un cop passada la primera època de rescat de títols de l'antiga 'La Cua de Palla' --rescatats 'anònimanent' per Jaume Fuster--, se sabia de bon començament quina seria la línia de la col·lecció, coneguda la seva dèria per la novel·la negra.


'Seleccions de La Cua de Palla' es va especialitzar en novel·la negra nord-americana, oferint una bona selecció dels corrents que la integren, i cada cinquanta títols publicava una obra de referència entorn de la novel·la o el cinema negres. Si Coma hagués continuat la direcció, ben segur que hauríem tingut l'oportunitat de conèixer altres autors clàssics con Benjamin Appel, Whitman Chambers, James E. Gunn, Richard Matheson, Jay Dratler..., com també obres encara no traduïdes d'autors que ja eren presents a la col·lecció."

Aquesta tercera etapa, si és que era necessària, també es podia haver afrontat amb un nou director, un nou projecte, però sense renunciar a la col·lecció, a la seva història. Ja sabem que no es poden fer comparacions amb una col·lecció de l'envergadura de la 'Sèrie Noire' de Gallimard, però, a petita escala 'La Cua de Palla' es podia haver convertit en la nostra 'Sèrie Noire'.

Arribats en aquest punt, i seguint el més pur estil deductiu que s'aplica a la literatura criminal, ens formulem una última pregunta: cui prodest? ('qui en surt beneficiat?'). El lector, certament, no."

Jordi Canal (1996)