"La Cua de Palla", dirigida per Manuel de Pedrolo, s'inaugurà el 1963 i s'anunciava com 'la col·lecció de les millors novel·les de suspense del món'. Un reclam que podia semblar hiperbòlic però que no ho era gens perquè, efectivament, 'La Cua de Palla' editava els millors clàssics de sèrie negra i restava molt a l'aguait de les novetats que s'anaven produint en un gènere especialment prolífic i multiforme. Un cop d'ull als primers títols ho confirma a bastament: a la vora de les obres i els autors més coneguts (La clau de vidre, de Dashiell Hammett, La mort t'assenyala, de Ross Macdonald, El carter sempre truca dues vegades, de James M. Cain, i La pell d'un home, de Georges Simenon), la col·lecció arriscava per autors més joves, rigorosament contemporanis, com és el cas de Sébastien Japrisot, Margaret Millar, Fred Kassak, Stanley Ellin i, fins i tot, Friedrich Dürrenmatt, poc conegut per les seves obres de suspense.
A desgrat del prestigi del seu director, de l'innegable encert de la tria, d'un disseny llampant i d'un notori llançament publicitari, 'La Cua de Palla' no acabà de cristal·litzar. L'emprenta inicial començà aviat a minvar fins a encallar-se definitivament el 1969. Dotze anys després, el 1981, l'èxit del seu rellançament confirmava la solidesa i la qualitat de la col·lecció. Caldria esbrinar, doncs, per què 'La Cua de Palla' no va quallar en aquells anys seixanta."
Isidor Cònsul (1988)
