"Penso, doncs, que no és el moment de discutir la carta de naturalesa d'un altre gènere ben concret, la novel·la policíaca i, posats a primfilar, 'la novel·la negra', de la qual sóc un lector apassionat. Ara mateix, sense moure'm del lloc, aixeco els ulls i ensopego amb una rastellera de volums que em deleixo per rellegir i que em fan companyia, aquí, a l'abast de la mà. N'hi ha setanta-u de color groc, ben arrenglerats que constitueixen un dels petits tresors de la meva biblioteca: la col·lecció completa de 'La cua de palla --la millor col·lecció de lladres i serenos del món..!-- que, de la mà d'Edicions 62, va aparèixer entre nosaltres de 1963 a 1970.
M'afanyo a justificar-me! Com és natural, no puc saber si la desapareguda --i enyorada, ai!-- 'Cua de Palla' és o va ser la millor col·lecció del gènere que s'hagi editat mai, però sí que puc explicar que l'any seixanta-dos, quan després de vint-i-tres anys d'haver perdut la guerra s'autoritza la publicació de traduccions d'obres estrangeres al català, Manuel de Pedrolo, bon coneixedor del gènere, va passar a dirigir 'La cua de palla' i va poder triar entre el bo i millor que existia en els catàlegs de totes les editorials hagudes i per haver. Les cases franceses, angleses o alemanyes, posem per cas, que publicaven traduccions i produccions pròpies amb la major naturalitat per guerres que haguessin perdut o guanyat, havien hagut de competir entre elles a l'hora de nodrir els seus fons. I s'havien repartit els autors i els títols segons el criteri i llestesa dels seus directors, i la situació del mercat. Aquí, entre nosaltres, aquest problema no va existir i en Pedrolo va poder tirar al dret."
Joaquim Carbó (1981)
